|
SR. CONSELLER DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Avinguda Josep Tarradellas, 2-6 08029 Barcelona
ASSUMPTE: Recurs d’alçada contra resolució de 10 de juny de 2009 del Director General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat de Catalunya de concessió per a la realització d’obres per ampliar els espais de marina seca a les seves instal·lacions situades a l’Av. Nord de Santa Margarida
En Frederic Macau Fabrega, dni 3766721W en nom propi i en qualitat de President de l’Associació de Veïns i propietaris de Santa Margarida, CIF. G17325200 amb domicili, a efectes de notificacions, a l’Avinguda de la Gola de l’Estany, 33, de Santa Margarida, 17480, de Roses, compareixo i
EXPOSO
I.- Que en data 6 de juliol de 2009, he rebut la notificació de la “Resolució de 10 de juny de 2009 per la qual s’autoritza a la societat Nautic Center, SA la concessió per a la realització d’obres per ampliar els espais de marina seca a les seves instal·lacions situades a l’Av. Nord de Santa Margarida, al terme municipal de Rose, amb la necessària ocupació de domini públic marítimo terrestre adscrit a serveis portuaris per a dur-les a terme” adoptada pel Director General de Ports, Aeroports i Costes, adoptada en data 10 de juny de 2009, indicant, en aquesta notificació, que hom pot interposar-se recurs d’alçada, com a interessats, davant del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.
II.- Aquesta part i en representació de l’Associació de Veïns i propietaris de Santa Margarida, ja va comparèixer en el tràmit d’informació pública dins del termini d’exposició pública d’aquest expedient, d’acord amb el contingut de l’anunci publicat al DOGC del dia 5-5-2006.
III.- Les al·legacions formulades aleshores han estat desestimades per la resolució esmentada, sense motivació suficient. Alhora dita resolució no s’ajusta a la legalitat, en opinió d’aquesta part, de manera que, mitjançant el present escrit, s’interposa, en temps i forma, RECURS D’ALÇADA, que fonamenta en els següents fonaments:
PRIMER.- LEGITIMACIÓ. Aquesta part està legitimada, com a interessada i afectada per la Resolució de referència per a la interposició d’aquest RECURS i alhora està emparada per l’exercici de l’acció pública que regula l’article 12 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2005.
SEGON.- L’expedient de concessió d’obres i autorització d’usos i activitats en què consisteix la Resolució impugnada, resulta nul·la de ple dret, pels motius següents: 1.- L’entitat Nautic Center, SA anuncia a l’Ajuntament de Roses la seva renúncia al projecte i reclama la devolució dels avals i quantitats entregades per a la tramitació del projecte. 2.- L’ajuntament de Roses, accepta la renúncia de Nautic Center SA i ordena la devolució dels avals. 3.- Mitjançant Decret de l’Alcaldia de l’Ajuntament de Roses de 26 de juny de 2008, s’anul·la o deixa sense efecte l’actuació i declara la caducitat de l’expedient. I, que comunica a la Direcció General de Ports en data 1 de juliol. 4.- La caducitat de l’expedient d’autorització municipal afecta a tots els actes que s’hi relacionen inclòs l’informe municipal, de 17 de maig de 2006, on pressumptament, segons la resolució impugnada, s’indicava l’adequació de l’activitat i obres al planejament vigent (compatibilitat que, per altra banda, no s’ajusta a la legalitat urbanística vigent) 5.- No existeix ni consta aprovat cap Pla especial que desenvolupi les previsions del Decret 258/2003 que desenvolupa la Llei 5/1998, de ports de Catalunya. Encara que el Pla general de Roses indiqui que les determinacions respecte d’aquest espai on es proposa la concessió, i les obres i les activitats, s’ha de supeditar al Pla de Ports de la Generalitat, resulta aplicable el que disposa la Llei 5/1998, i el Decret 17/2005, de 8 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de marines interiors de Catalunya, i l’article 4, disposa
“Article 4 Desenvolupament urbanístic de la urbanització maritimoterreste
4.1 La marina interior, com a sistema general portuari, s'ha de desenvolupar mitjançant un pla especial urbanístic, el contingut, la tramitació i l'aprovació del qual s'ha d'ajustar al que disposa la legislació urbanística.
4.2 El desenvolupament i la transformació dels terrenys interiors de la urbanització maritimoterreste s'ha de subjectar a l'establert en la legislació urbanística i a les prescripcions del planejament general aprovat i requereix la tramitació dels instruments de planejament derivat que siguin exigibles segons la classe de sòl.
4.3 L'executivitat de l'aprovació definitiva d'aquests instruments de planejament i la consegüent publicació al diari oficial corresponent, queda condicionada a l'aprovació definitiva del projecte de construcció de la marina interior i a l'atorgament de la concessió per a la seva construcció i explotació. A aquests efectes, l'Administració portuària ha de comunicar a l'Administració urbanística competent per a l'aprovació definitiva dels plans aquesta resolució.
4.4 Els instruments de gestió urbanística que es requereixin per a l'execució del planejament urbanístic han de fer constar la vinculació de les parcel·les als amarratges confrontants, en els termes que preveu l'article 29.
De manera que sense disposar d’un Pla especial vigent que reguli els usos i activitats de Santa Margarida, resulta impossible afirmar la compatibilitat urbanística de les obres i els usos projectats en la que es basa, erròniament, la resolució impugnada. 6.- La pervivència de la tramitació d’aquest expedient al llarg de més de 4 anys, sense resoldre la seva caducitat, resulta manifestament il·legal, i constitueix, en la nostra opinió, un tracte de favor, o una reserva de dispensació singular, en base a la qual, s’ha de procedir a declarar la nul·litat de la Resolució combatuda. Efectivament, l’administració ha mantingut viu l’expedient, al llarg de més de 4 anys, de forma artificiosa, incomplint el que preveu la Llei 30/1992 de 26 de novembre, vulnerant el termini màxim de durada dels expedients iniciats a instància de part. 7.- Resulta extremadament greu que la il·legal inactuació de l’administració, entre d’altres conseqüències, prenent com a dada d’inici de l’expedient el 22 de desembre de 2005, s’eludeix el compliment de la presentació del corresponent informe d’avaluació ambiental dels efectes de les obres i instal·lacions projectades i s’ignori que l’emplaçament escollit per a desenvolupar aquesta activitat és confrontant amb el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. 8.- No consta que per part de l’òrgan que adopta la resolució hagi sol·licitat ni obtingut informes preceptius, entre d’altres, del Departament de Medi Ambient, o del servei de Geologia, o de la Junta Rectora del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, entre d’altres. I, a més, tenint en compte que el que projecta l’entitat Nàutic Center SA és “cobrir el servei del nínxol de mercat de les embarcacions de gran eslora” com reconeix la pròpia Resolució.
TERCER.- D’acord amb el que s’assenyala a l’al.legació CINQUENA, als apartats c) i d) la titularitat sobre els terrenys aportada per Nàutic Center SA, resulta que, pressumiblement, es correspon a una zona de domini públic municipal, la titularitat de la qual és imprescriptible, i sobre la qual, per imperatiu legal, correspon d’exercir les potestats publiques sobre aquest domini, a l’Ajuntament, que seria, en el seu cas, el competent per a pronunciar-se sobre la concessió d’aquestes obres i activitats.
QUART.- Els terrenys que són objecte de la concessió que empara la resolución combatuda, gaudeixen de la següent protección específica: a) Els terrenys i la zona està totalment inclosa en una zona catalogada com a “patrimoni geològic” pel Pla Director Territorial de l'Empordà. Al respecte, estableix: “Mesures específiques per a la conservació de les àrees amb especials valors geològics, tant d’interès comarcal com local, així com del seu entorn. Es consideren espais d’interès geològic el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la història de la terra i els processos que l’han modelada. Aquestes mesures s’han de fer extensives en tots els sòls sigui quin sigui el seu grau de protecció o el seu règim jurídic. En aquest sentit, vegeu l’article 3.22 de les Normes d’ordenació: Conservació de zones humides i espais d'interès geològic en el planejament urbanístic. Les zones humides o els espais d'interès geològic que puguin quedar inclosos en àmbits on es desenvolupi una actuació d'interès territorial, regulada a l'article 1.14, o en un desenvolupament urbanístic, seran objecte d'una consideració singular que ha de garantir la seva conservació, la seva integritat, la seva funcionalitat ambiental i, si és el cas, el manteniment del seu valor com a referència visual”. b) Els terrenys són inundables i per tant, ha de quedar exclossos de qualsevol procés edificatori, prohibit per l'article 9.2 del Text Refós de la Llei d'urbanisme. “És prohibit d'urbanitzar i edificar en zones inundables i en altres zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la preservació dels riscs.” c) No nomès es troba a menys de 1000 metres del límit del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, ( que suposaria, per aplicació del Decret 326/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural estableix que han de sotmetre's a avaluació prèvia d'impacte ambiental aquesta determinació per trobar-se confinant amb el Parc Natural. Aquest emplaçament limita a 0 metres amb el límit del Parc Natural. Es impossible que el pas d'embarcacions (a més de gran eslora com reconeix la Resolució combatuda) es pugui realizar d'una manera alternativa sense passar per dins del límit del Parc Natural, cosa que significarà un impacte sever i inadmisible, les conseqüències del qual no han estat avaluades ni informades pel Departament de Medi Ambient, resultant, per això, nul.la de ple dret la Resolució combatuda. d) A més aquest espai és objecte d'un espai d'especial protecció paisatgística, i objecte d'una unitat paisatgística delimitada pel Pla Director Territorial de l'Empordà. El manteniment d’aquests valors, no ha estat avaluat en relació amb el projecte que ha estat objecte d’autorització, ni ha estat objecte d’un estudi paisatgístic, preceptiu, ni de l’informe corresponent per part de la Direcció General d’arquitectura, competent per a pronunciar-se al respecte. e) L'annex II del Decret 328/1988, d'11 d'octubre identifica l'existència d'un important aqüífer protegit. L'activitat i les obres projectades podría posar en perill perill l'augment de la falca d'intrusió salina i posar en risc la preservació dels aqüífers del subsòl, força malmesos. La transformació d'aquest sòl, i les activitats objecte de la Resolució combatuda, poden contribuir a incrementar la intrusió marina afectant els pous existents i la pujada de la salinitat, afectant les aigües subterrànies. En qualsevol cas, aquests riscos no han estat examinats ni s’ha sotmès l’expedient al preceptiu informe de l’Agència Catalana de l’Aigua. CINQUÈ.- SUBSIDIÀRIAMENT, es planteja, nomès per al supòsit que no es prenguin en consideració els motius SEGON, TERCER I QUART, i es formula el següent motiu d’al·legació: En la nostra opinió, no resulta aplicable a la urbanització de Santa Margarida, el règim previst al Reglament de marines interiors de Catalunya, aprovat per Decret 17/2005, de 8 de febrer, dictat a l'empara de la disposició final tercera de la Llei 5/1988, de 17 d'abril, de Ports de Catalunya, pels següents motius: a) La Urbanització de Santa Margarida va ser aprovada i executada abans de l'actual Llei de costes i a l'empara del deslinde vigent, de 1964, únic aprovat fins ara, de manera que els terrenys que ocupen la urbanització, mai han estat afactats per cap servitud o zona de domini públic estatal o d'afectació derivada de la legislació de Costes. La urbanització de Santa Margarida no té ara ni ha tingut mai la consideració de “marina” perquè sempre ha estat fora de qualsevol àmbit maritimo terrestre. Resulta vigent el deslinde aprovat segons l'Ordre de 31 d'octubre de 1964, del Ministerio de Obras Pública i que identifica el límit de la zona marítomo terrestre on no es troba inclosa la urbanització de Santa Margarida. Aquesta línia de deslinde s'aprecia perfectament que la urbanització de Santa Margarida no es troba dins de cap zona marítimo terrestre o de servitud afectada per la Llei de Costes. Els reiterats intents de confondre el domini públic municipal, derivat de les cessions del promotor de la urbanització a l'Ajuntament, que inclou els canals, i pretendre que es troben dins les zones d'afectació del domoni públic maritim terrestre, de la legislació de costes, resulten abusius, i mancats de qualsevol fonament jurídic. b) Els terrenys de la urbanització de Santa Margarita mai han pogut ser susceptibles de ser regulats per la Llei de Ports de Catalunya, la competència sobre els quals, mai podrà ser objecte de transferència de l'Estat, a la Generalitat, perquè no n'és el titular, ni forma part de cap zona afectada pel domini públic marítimo terrestre. c) La urbanització de Santa Margarita, objecte del Pla Parcial de la urbanització “Canales de Santa Margarita” aprovada per la Comisión Provincial de Urbanismo del Ministerio de la Vivienda de Giorna, el 31 demaig de 1968, una vegada executada, va ser objecte de cessió a l'Ajuntament, en base a la sol·licitud de recepció efectuada pels promotors mitjançant escrit de 18 de juliol de 1977 i complementat per l'aportació dels documents requerits per l'Ajuntament, en data 30 de desembre de 1977 i segons petició reiterada el 13 de novembre de 1979 i de 10 d'abril de 1981. Finalment l'Ajuntament va acordar rebre dita urbanització provisionalment en data 12 de febrer de 1982. La recepció definitiva que va ser objecte de controversia entre el promotor i l'Ajuntament, finalment va ser resolta favorablement, en el sentit que s'havia d'entendre rebuda definitivament dita urbanització per part de l'Ajuntament, mitjançant Sentència núm. 406, de 18 de juliol de 1984, per la Sala Primera de l'Audiència Territorial de Barcelona, sentència confirmada per la del Tribunal Sumprem de 22 de juliol de 1986 (RJ 1986/5545). d) Amb la recepció de la urbanització l'ajuntament rebia les obres d'urbanització i també les cessions de la titularitat dels vials i dels canals, i zones de servitud, especialment, les denominades “zones nàutiques”, regulades al propi pla parcial, amb la clau “18 d “ i així es recull al pla general d'ordenació urbana vigent, de 1993. e) El pla parcial de la urbanització de Santa Margarida, aprovat definitivament pel Ministerio de la Vivienda, objecte de recepció per part de l'Ajuntament, establia, respecte dels canals: “Se prevé la construcción de diversos canales que quedan establecidos en el plano nº 2, i cuyas distintas secciones se detallan en el plano nº 3, así como la sección del muro que lo limita. De estos canales, los que son navegables limitan con parcelas de la urbanización que podrán construir dentro de las mismas con parcelas de la urbanización, que podrán construir dentro de las mismas sus propios puertos, muelles de atraque o rampa para el servicio de sus propias embarcaciones, pudiendo utilizar los distintos canales de acuerdo con la reglamentación que se formulará por la Junta de Usuarios. En el plano general, se señalan diversas zonas, en cada canal, que se dejan como lugar de atraque, para uso de los propietarios de parcelas situados en el interior de la urbanización. Las dimensiones i características constructivas quedan reseñadas en el capítulo de cubicaciones del presupuesto.” f) La normativa posterior de la Generalitat de Catalunya en matèria de ports i marines interiors, no pot ser aplicada als terrenys ni als canals de Santa Margarida, perquè no constitueixen ni formen part de cap zona comprensiva del domini públic de la Llei de Costes, on extendre les competències, susceptibles de ser assumides per la Generalitat de Catalunya, i per tant tampoc poden formar part de cap port, al que resulti aplicable la Llei 5/1998, de 17 d'abril, ni encara menys, el Reglament aprovat pel Decret 17/ 2005, de 8 de febrer de Marines interiors. La Llei 5/1998, de 17 d'abril de ports de Catalunya, al seu preàmbul preveu: “ D'acord amb les disposicions constitucionals i estatutàries, mitjançant el Reial decret 876/1980, del 12 de desembre, es va procedir als traspassos de funcions i de serveis de l'Administració de l'Estat a la Generalitat en matèria de ports, i es transferí la titularitat de tots els ports, subjectes o no subjectes a règim de concessió, existents en el litoral català, llevat dels ports de Barcelona i de Tarragona. També es va traspassar tota la resta d'instal·lacions portuàries menors de caràcter esportiu existents a Catalunya. “ Aquesta Llei no és aplicable a Santa Margarida, perquè mai ha estat possible conceptuar aquests terrenys i canals, com a un port i la competència sobre aquests canals mai ha estat objecte de traspàs per part de l'Estat a la Generalitat per la senzilla raó que mai ha estat de la competència estatal. Tampoc, per tant, és aplicable el Reglament de marines interiors que es dictat a l'empara de la disposició final tercera de la Llei 5/1998 de ports.
Per tots els MOTIUS exposats, es
DEMANA
1r.- Que es tingui per interposat, en temps i forma, RECURS D’ALÇADA contra la resolució de 10 de juny de 2009 del Director General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat de Catalunya de concessió per a la realització d’obres per ampliar els espais de marina seca a les seves instal·lacions situades a l’Av. Nord de Santa Margarida. 2n.- Que en mèrits del plantejat, i, previs els informes tècnics i jurídics, i sense perjudici del elements de prova que hom consideri necessaris o adequats, per al cas de que no tingui per certs els elements de fet referits en aquest escrit, i per poder adoptar la millor i més fonamentada decisió que correspongui, es serveixi estimar aquest RECURS D’ALÇADA i sigui deixada sense efecte la Resolució impugnada, per no resultar ajustada a dret i ser contraria als interessos públics. ALTRESÍ ES DEMANA QUE, si s’escau, s’examini si, en la tramitació d’aquest expedient, no s’ha comès alguna irregularitat greu o tracte de favor contrari al principi d’igualtat, en benefici d’interessos privats de l’entitat que ha obtingut la concessió, objecte de la resolució impugnada, i s’adopti al respecte la resolució corresponent, si així es considera motivat. Roses, a 3 d’agost de 2009
Sgat. Frederic Macau, en nom propi i en nom i representació, com a President de l’Associació de Veïns i propietaris de Santa Margarida |
